Seguidores

miércoles, 16 de marzo de 2016

LA SALAMANDRA



LA SALAMANDRA
( i amb l’ aigua mullar l’ aigua)

Si visc en un grapat de terra mons i m’ hi sé segles, si en un bri d’ herba sento déus i tots els vius i tots els morts s’ enfilen als arbres amb mi, si d’ una fulla se me’ n vessen universos i puc viure mil i una vides sense sortir de l’ ull d’ un escorpí, si he tornat de l’ infern pel bec d’ una puça i descobert el paradís en un pam de molsa, comprenc que m’ entengui més la salamandra que l’ home. Són mesures les que no mesuren, filigranes quàntiques no en gasten, tiren al groc i s’ enfonsen a la font que és mar i giravolta.
(...)
Després vaig descobrir el ritual de dir-li pedra a la pedra, forat al forat...perquè ho fossin als meus oïdes, per poder-los viure-veure, veure-viure, entrar-hi, conèixer, resseguir.
(...)
Les herbes, saluda-les pel nom: Aro, Eros, Ito... Són d’ aigua i llum, com tu. Les arrels fan pessigolles, riuen, riuen com tu, t’ estimen com quan et sents bé per no haver-te rendit i arribant a dalt el vent se’ t fica als ulls i aquests brillen perquè volen no deixar-se res a fora ara que són a dins i tu ets feliç sense que et calgui saber-ho, de saber, res, ni tenir, ni pensar; i t’ agafes fort al tronc de l’ alzina petita que et cuida i t’adorms a la falda del verd.


griFOLL

2 comentarios:

Teresa Ribera dijo...

Aquest festeig amb el món que trepitges és preciós!

grifoll foll dijo...

és que el món és preciós....gràcieeeeeeeeeeeees!!!!