Seguidores

viernes, 18 de marzo de 2016

ET VEIG



ET VEIG


Si, ebri de sorra, posseït pel desert, et veig;
si, sota terra, coves endins, respiro el teu alè
(el teu alè de terra molla d’ arrels tendres);
si poso la mà al pols de l’ àguila i et sento.
Si mai ningú se n’ ha anat ni tornat i crec en tu
que m’ has anomenat en la més absoluta soledat,
demanar, per a mi, que tot sigui dels altres.



griFOLL