molt cansat, cansat
d’ aquesta postal que em veneu, de que tots tingueu el mateix rostre, de que
tothom es cregui amb dret a trepitjar l’ altre perquè l’ un pateix més – com si
això es mesurés i ho haguéssim pactat. Estic cansat de que us excuseu amb
filosofies d’ autoajuda per no ajudar al del costat. Infinitament cansat. De sords,
de cecs, de frases fetes, de covards armats, de valents entre reixes, de que
ningú digui lo que sent, de que ningú senti lo que pensa, de que ningú pensi lo
que diu, molt, cansadissimament cansat de ninots que de lluny semblen persones
i de prop fantasmes els hi queda curt. Cansat de la ignorància que heu
escollit, del mal que feu no fent res, de que ho sapigueu tot, tot i més,
sempre més i de tot..., de que insistiu en ser això que no sou, d’ estampar-me
contra les vostres parets, contra les vostres normes, contra les vostres
condicions, contra vosaltres. Estic cansat de que escampeu merda tot el dia i
després recolliu la del gos – sou tan correctes que feu fàstic. Fàstic i por. Més por que fàstic.
griFOLL
No hay comentarios:
Publicar un comentario