MIRATGES

MIRATGES

I qui sóc?

I qui ho sap?

I qui ho diu

d’ on s’ho treu

i a què dedica

el seu temps lliure?

Sóc l’ estrany

si t’ estranyes,

l’ amic si me’ n tractes,

sóc el mirall

que és sempre miratge.

Sóc tu, l’ ham i la gana.

Sóc ara el què et deus

i reclames, la forma

de veure-hi que hi poses.

Jo no sóc jo, jo sóc tu

que és des d’ on escullo mirar-te.

I qui ets?

I qui ho sap?

I qui ho diu?

Una garsa tocada de l’ ala,

un cuc de terra,

un home que la balla,

un esquirol, una aliança,

una balança, un títol, una carta,

qui demana?

Sóc l’ estrany i l’ amic,

sóc l’ amant i l’ odiós,

sóc la primera espurna

i la traca final. Sóc Tu,

Jo, i a tots dos desconec

per igual, i en cap veig

res que no ho tingui l’ altre

si ho saps i ho entens

no com si hi haguessin dues bandes,

treu-te les balances, dóna’ m la mà

que no et sé deixar anar, ningú

en sap més ni menys, la culpa

no existeix, anem-hi tots

o no hi arribarà ningú, és ara,

no era ni serà, obrir els ulls

o tancar, donar-se o exigir-se,

estimar-se o estimar-se o estimar-se

per després aprendre’ n de veritat

i conservar-se cadascú sabent-se

igual, sincerament equivocats

per ambdues parts, humans,

terribles i meravellosos.

I qui serem? I què hem estat?

I això qui ho sap?

griFOLL

Nov.2015