Seguidores

domingo, 22 de noviembre de 2015

MIRATGES




MIRATGES


I qui sóc?
I qui ho sap?
I qui ho diu
d’ on s’ho treu
i a què dedica
el seu temps lliure?
Sóc l’ estrany
si t’ estranyes,
l’ amic si me’ n tractes,
sóc el mirall
que és sempre miratge.
Sóc tu, l’ ham i la gana.
Sóc ara el què et deus
i reclames, la forma
de veure-hi que hi poses.
Jo no sóc jo, jo sóc tu
que és des d’ on escullo mirar-te.
I qui ets?
I qui ho sap?
I qui ho diu?
Una garsa tocada de l’ ala,
un cuc de terra,
un home que la balla,
un esquirol, una aliança,
una balança, un títol, una carta,
qui demana?
Sóc l’ estrany i l’ amic,
sóc l’ amant i l’ odiós,
sóc la primera espurna
i la traca final. Sóc Tu,
Jo, i a tots dos desconec
per igual, i en cap veig
res que no ho tingui l’ altre
si ho saps i ho entens
no com si hi haguessin dues bandes,
treu-te les balances, dóna’ m la mà
que no et sé deixar anar, ningú
en sap més ni menys, la culpa
no existeix, anem-hi tots
o no hi arribarà ningú, és ara,
no era ni serà, obrir els ulls
o tancar, donar-se o exigir-se,
estimar-se o estimar-se o estimar-se
per després aprendre’ n de veritat
i conservar-se cadascú sabent-se
igual, sincerament equivocats
per ambdues parts, humans,
terribles i meravellosos.
I qui serem? I què hem estat?
I això qui ho sap?


griFOLL
Nov.2015


2 comentarios:

Helena Bonals dijo...

"Sóc tu, l’ ham i la gana", "sóc la primera espurna/ i la traca final", com m'hi identifico!

grifoll foll dijo...

:) gràcies Helena!!!!!!