NI EL MÉS RUC
Parla’ m però no
em diguis res.
S’ han endut la
pau a la guerra
i a l’ amor li
han posat armadura.
Ara el cel s’
empassa els ocells
i tothom s’
autoajuda, fa teràpia
o té trastorns de
parella, de solitud,
de caràcter, de
feina, de dol...
Em sembla que no
ho han entès.
Era tan fàcil que
no hi ha caigut
ni el més ruc. I
no és el temps,
lo que s’ acaba
és el món. Necessito
xiular sense
ser-ne conscient,
no portar res a
les butxaques,
caminar per la
tardor del bosc
fins que no es
faci de dia mai més
o hi siguis tu
somrient.
griFOLL
Nov.15
No hay comentarios:
Publicar un comentario