MIRATGES
I qui sóc?
I qui ho sap?
I qui ho diu
d’ on s’ho treu
i a què dedica
el seu temps
lliure?
Sóc l’ estrany
si t’ estranyes,
l’ amic si me’ n
tractes,
sóc el mirall
que és sempre
miratge.
Sóc tu, l’ ham i
la gana.
Sóc ara el què et
deus
i reclames, la
forma
de veure-hi que
hi poses.
Jo no sóc jo, jo
sóc tu
que és des d’ on
escullo mirar-te.
I qui ets?
I qui ho sap?
I qui ho diu?
Una garsa tocada
de l’ ala,
un cuc de terra,
un home que la
balla,
un esquirol, una
aliança,
una balança, un
títol, una carta,
qui demana?
Sóc l’ estrany i
l’ amic,
sóc l’ amant i l’
odiós,
sóc la primera
espurna
i la traca final.
Sóc Tu,
Jo, i a tots dos
desconec
per igual, i en
cap veig
res que no ho
tingui l’ altre
si ho saps i ho
entens
no com si hi haguessin
dues bandes,
treu-te les balances,
dóna’ m la mà
que no et sé
deixar anar, ningú
en sap més ni
menys, la culpa
no existeix,
anem-hi tots
o no hi arribarà
ningú, és ara,
no era ni serà,
obrir els ulls
o tancar, donar-se
o exigir-se,
estimar-se o
estimar-se o estimar-se
per després
aprendre’ n de veritat
i conservar-se
cadascú sabent-se
igual,
sincerament equivocats
per ambdues
parts, humans,
terribles i
meravellosos.
I qui serem? I què
hem estat?
I això qui ho
sap?
griFOLL
Nov.2015
2 comentarios:
"Sóc tu, l’ ham i la gana", "sóc la primera espurna/ i la traca final", com m'hi identifico!
:) gràcies Helena!!!!!!
Publicar un comentario