Seguidores

lunes, 26 de septiembre de 2016

VIDA ÉS UN BON NOM




VIDA ÉS UN BON NOM

Estimaré a les persones com són
o no serà estimar-les. I també m’ hi incloc.
Aniré despullat, no em vestiré d’ eriçó:
que si ens punxem sigui per desactivar
punxons i no escafandres o acollidores presons...;
d’ acollir, acolliré paisatges sense mapa, la vida
per endavant, tu volant, l’ humor per sobre de les raons,
les raons perdent contra la intuïció, un camí
de peus a la galleda de la imaginació arribant-me als genolls
de les cuixes del sexe del ventre del pit que va a dar-la als ulls
per arribar als cabells que raspallen els núvols quan ens despentinem
com heures a la pluja que ens fa l’ amor despertant
cargoles i cargols fins que perdem els del cap i quedem re-llimacs
relliscant-nos de llums, re-brillant com els ulls dels que hi veuen per dins,
on hi ha mons interiors (!), interiors exteriors amb vistes a l’ essència
que regalima interminable sense nom, xip xop, per tots els horitzons
on s’ hi couen ( bufen) pestanyes: aquí n’ hi diuen vida. Vida és un bon nom,
me la jugaré fins que hi juguem totes o no serà jugar.
Ens nodrirem boca a boca, niu a niu, nius fets de saliva
amb argila d’ amor, com els de les orenetes i els falcillots.
T’ adoraré sense ors, sense espai que ens limiti
ni presses que no ens facin córrer d’ orgasmes
ni rellotges si no hi ha cucut, aprenent-te a poc a poc
per aprendre’ t be, a tu, de tu, del tot. No seré valent
( seria massa fàcil i les facilitats no em són mestres ), seré fort,
forta perquè ja és hora de perdre’ m del tot fins a tu
i ser del món; del món perquè tu habites en ell
i sols des de tu veig els cors dels que em pensava
que no en tenien; i el teu, t’ escolto el pols, l’ orella al pit, feliç,
diu des de cada batec i amb oxigen de no acabar-se l’ alè
que tots en tenim un d’ igual, i, Amor, tu fas que els senti tots.
Puc sentir la cançó.


griFOLL