VIDA ÉS UN BON NOM

VIDA ÉS UN BON NOM

Estimaré a les persones com són

o no serà estimar-les. I també m’ hi incloc.

Aniré despullat, no em vestiré d’ eriçó:

que si ens punxem sigui per desactivar

punxons i no escafandres o acollidores presons...;

d’ acollir, acolliré paisatges sense mapa, la vida

per endavant, tu volant, l’ humor per sobre de les raons,

les raons perdent contra la intuïció, un camí

de peus a la galleda de la imaginació arribant-me als genolls

de les cuixes del sexe del ventre del pit que va a dar-la als ulls

per arribar als cabells que raspallen els núvols quan ens despentinem

com heures a la pluja que ens fa l’ amor despertant

cargoles i cargols fins que perdem els del cap i quedem re-llimacs

relliscant-nos de llums, re-brillant com els ulls dels que hi veuen per dins,

on hi ha mons interiors (!), interiors exteriors amb vistes a l’ essència

que regalima interminable sense nom, xip xop, per tots els horitzons

on s’ hi couen ( bufen) pestanyes: aquí n’ hi diuen vida. Vida és un bon nom,

me la jugaré fins que hi juguem totes o no serà jugar.

Ens nodrirem boca a boca, niu a niu, nius fets de saliva

amb argila d’ amor, com els de les orenetes i els falcillots.

T’ adoraré sense ors, sense espai que ens limiti

ni presses que no ens facin córrer d’ orgasmes

ni rellotges si no hi ha cucut, aprenent-te a poc a poc

per aprendre’ t be, a tu, de tu, del tot. No seré valent

( seria massa fàcil i les facilitats no em són mestres ), seré fort,

forta perquè ja és hora de perdre’ m del tot fins a tu

i ser del món; del món perquè tu habites en ell

i sols des de tu veig els cors dels que em pensava

que no en tenien; i el teu, t’ escolto el pols, l’ orella al pit, feliç,

diu des de cada batec i amb oxigen de no acabar-se l’ alè

que tots en tenim un d’ igual, i, Amor, tu fas que els senti tots.

Puc sentir la cançó.

griFOLL