Seguidores

viernes, 13 de enero de 2012

laberint



Van fer-me laberint:  
Sóc ple de gent perduda.


grifoll
13.01.12





9 comentarios:

Aspa dijo...

que concís i precís! molt guapu!!!

Helena Bonals dijo...

M'agrada molt.

griFOLL dijo...

osti, mil gràcies, sempre feu que em senti bé. Què bé? feliç!!!

Gràcies guap@s

cantireta dijo...

Els mots que ensinistro
saben sortir del meu laberint
per fer-ne ells de paraules.

Un petonàs!!

griFOLL dijo...

Però si has d' ensinistrar i esperar que surtin del laberint els teus mots perquè facin paraules, no et quedes com molt igual? digo jo, vaja...
No pots partir d' una cosa per fer -ne la mateixa, no s' hi vaaaal!!! :)))

cantireta dijo...

Als laberints de paraules
els aviciats hi van per perdre-s'hi, els iniciats busquen maneres d'explicar el de sempre amb virtuts sense catalogar. :)

cantireta dijo...

Tinia un mal dia, home! :)

griFOLL dijo...

Cantireta, que era jo que tenia un mal dia!!! :)))

griFOLL dijo...

Cantireta!!! M' encanta el teu poema. Si li vols dir d' una altra manera dígue-li, però és un poemassu :))) gràcies...i perdona pel mal dia...