Arrisca, l’ amor vell del món, el més savi, t’ ho vol, li és desig.
Però això no es regala, regalat no funciona: decora.
Ell fa que (t’) estimis, si arreu el proclames. Tots hi guanyeu:
Juga sempre, sempre lluita; s’ assembla als infants, als pallassos i als vells.
No madura, fa flor. Sembla un cascall florit, però aquesta primavera, desperta.
L’ amor amor, el que dóna i no vol absolutament res a canvi,
te el seu pro i no te contra. Si té contres, no és amor: decora.
grifoll
onze de gener del dotzecasserrespoblepoema
Twittear
No hay comentarios:
Publicar un comentario