No sóc aquí per gran cosa:
Pinto amb brotxa i escric perquè no sé llegir.
D’ aquí m’ atorgo, doncs,
el dret a fer el que em surti dels collons.
Començo pel final: No en té.
Acabo pel principi: No hi ha ré.
M’ enfonso al mig i olé: Se’ m fa el buit, em sento pernil, rodanxes
de pernil dolç. I ho provo, però no s’ entén res del que hi he posat.
No em va bé escriure sobre pernil dolç, colesterols!
(Que me’ n recordi, que me’ recordi...).
Aquesta vitrina rima còsmicament
segons tots els gats del planeta
amb miau miau i tramvia de rodalies, rondallo en grec vell
als mamuts de per fíl i randa l’ arrenda i arramba la casa
i deixa passar al carrer, deliri post industrial de primera comunió
pedalant com un narcís, flor de l’ ofec, casca-ho tot, radio actiu
sense trens ni trons, on cau el llamp?
No n’ hi ha de llamps, diu l’ il•lustrat,
els trons no són bons pels poemes, segueix...
( I just quan l’ anava a matar,
ja l’ havien, entre mig i cap, mort mil cops cops).
grifoll
9.01.12
Móns per aquí, enllans per ui i sense goma d’ esborrar
Twittear
No hay comentarios:
Publicar un comentario