Burroughs agulla inventada rere el mur en ruïnes et busquen i el cervell de màquina d’ escriure supurant neguits; o Tell, Guillem de l’ escopeta, mala punteria, no? Quina mena de imatges naveguen pels teus circuits neuronals?
***( si em voleu matar, robeu-me la curiositat)***
Diu: són com uns dits petits que van naixent dels dits, i es ramifiquen tota la vida. Som arbres. Jo feia pomes. Ara m’ he enganxat a la realitat, però està molt tallada. –Perquè,escolta, pillar realitat de la bona, per aquí, què? N’ hi ha?
-Parla amb l’ anxaneta, li va dir el Capità Tornassol. (Aquí és on William Tell deixa de respirar. Li va costar la vida, la mort encara no se l’ ha tret de sobre. L’ anxaneta és poeta).
FES-TE’ N ARA
i
aprofita el DOS per CAP
-deia al recordatori-
(tenim:)
*** La poma prohibida dins un condó.
***La pruna podrida dins una gàbia.
***Els plàtans de cotó fluix.
***Salamandres ultraviolades.
( I tot això t’ ho apunta una màquina a la targeta, perquè tot el què pensis o imaginis o passi pel teu cap, t’ ho guardin al banc central més central del govern imperial. I només a canvi de no sentir durant res, quinze o vint anys, ja ets un pre-feliç: Passats aquests només riuràs! Fes-te’ n ara que encara ho aconsellen a les bones.)
***
Procura’ t un llapis i cerca allò que a tu et busca i no saps.
grifoll
9.1.12
cal cap per avall
Twittear
No hay comentarios:
Publicar un comentario