Surto de mi per veure com ho porto, per saber
si estic groc o pàl•lid o sec o lila o ploro i això: Res, tonto-rutines
d’ ex hipocondríac i prou. La qüestió, sempre ho és, no?
És que també veig als altres, i el com ho porten -Fa dies, nits,
setmanes, mesos, oblits fa- ,que observo i veig persones. Persones avorrint-se.
( N’ hi diuen així). No m’ ho trec del cap, ni m’ hi cap ni sé si m’ ho crec.
Ho he estudiat, i ahir, un ninot em va dir que hi ha dies
que comencen malament i acaben bé, i dies que comencen bé
i acaben malament. Ho podem multiplicar, viceversar o etcèteres,
però és que sempre (subratllat) està passant tot. No tenim temps
de caure, que ja tornem a aixecar-nos. Canvi, anvi, vi, i, vi, anvi, Canvi perpetu.
Bé, malament, molt malament, molt bé; fins i tot regular,
molt deficient, excel•lent, però avorrit?
On i com i amb quines drogues de ruc, no? Drogues per a patir!
No sé pas com baixeu els vells. Quan jo n’ era, ens drogàvem
per experimentar o per gaudir, per patir no pas, no en recordo cap d’ il•legal
per patir, per això eren prohibides. Ara també està prohibit gaudir?
O us avorriu perquè està prohibit avorrir-se?
( -Si voleu arribar a joves, neu pas bé.)
grifoll
10.1.12
casserrespoblepoema
Twittear
No hay comentarios:
Publicar un comentario