Per que la pena no es pesa, no desis, res mor.
Per que l’ atzar no es calibra, no desis, fes joc.
***
Delira, inventa’ t, munta una secta, cala foc
als ensopits! Mossega als pessimistes, convida’ ls
a una ampolla tan buida com plena, fins la meitat,
que s’ ensorrin. I riu. Riu-te’ n de tot, sempre, com ara,
no desis mai el somriure. No desis la bellesa.
Per que l’ ets des de dintre de tot fins a fora, lluny.
Et diran que no canviïs mai i coses d’ aquestes, no t’ hi desis,
tot canvia, i evolucionar, per la pena, no es pesa.
( Sé d’ un cirerer que ha canviat, és igual de preciós
però l’ any passat no feia cireres i aquest n’ ha fet. Literalment:
És el fruit). Si t’ ho diuen, queda’ t immòbil, no parpellegis,
atura tots els teus òrgans, que no et creixin els cabells ni les ungles
i envia’ ls un missatge hipnòtic dient que fas el que t’ han dit:
no canviar.
Per que l’ humor és germà de l’ amor, no desis, fes joc.
***
Ara però, oblida-ho tot (només un segon): No canviïs mai!
...Musa, i somrius com les muses.
grifoll
08.01.2012
casserrespoblepoema
(clicant al títol, hi ha la b.s.o. pel poema)
Twittear
No hay comentarios:
Publicar un comentario