Els ulls, de terra fosca després de ploure
s’ agafen als arbres, als camps d’ herba folla, al cabró
dematí que t’ arrenca de l’ aire i et clava a la puta rutina.
Tot és bell, fràgil, breu, i ens condemnen a no treballar
perquè sempre hi ha feina de la que no hi ha.
Els ulls. No s’ aprecia: l’ un més fosc que l’ altre. És per això.
Cada minut és una barra més a la tanca que ens tanca.
I si tinc mans i braços és per dur-te la mirada a veure, a viure, res més,
a devorar firmaments sense límit, res més. Treu-me el que et calgui, arranca’ m
de mi: Té, els sentiments. I l’ ànima, té. I la vida i l’ amor, són per a tu, teus.
Ara torno. Vaig a comprar tabac.
grifoll
12.01.2012casserrespoblepoema
Twittear
No hay comentarios:
Publicar un comentario