13

Recordo empassades mentides, construïdes
a tall de veritats inventades i somnis vers mai.
Camino immòbil, no hi ha caminant.
M’ enamoro escapant-me del sentiment, sentir
fa mal. El mal cansa i el cansament fa jeure
al caminant invisible. I la invisibilitat confon.
Recordo, confós, un narcís de tretze anys sense gel
i més gats amb el ventre dins gots que no vénen al cas.
Per això tinc sempre els peus freds. Se’ m pugen les sangs
als cervells a sobre-pensar. No sols actuo, sinó que sobrehofaig.
Narcís de mil•lennis, pels segles dels segles, ham dins,
peix pescat, peix pudent, peix sense ulls que mires
a l’ home invisible i no a mi: jo ja vaig ser.

grifoll
6.1.12
casserrespoblepoema



Twittear