No vull arribar enlloc.
Qui arriba a un lloc, s’ atura.
Qui s’ atura, mor.
...
Sóc un desconegut
amb qui, en el fons, m’ avinc.
Tots dos parlem d’ amor, variem en les maneres.
...
I és quan em replego de dolor que aprenc.
I és quan li veig el rostre inventat a l’ enemic, que puc lluitar.
Sense miralls seríem com som i no com volem ser.
grifoll
17.01.2012casserrespoblepoema
Twittear
No hay comentarios:
Publicar un comentario