ÉS ESTRANYÍSSIM
Des que vaig néixer no han parat de passar coses estranyíssimes, sempre
noves, cap ni una s’ ha repetit mai, i aquí hi ha tot de gent que sembla saber
on va, que fa pronòstics i plans i es prepara per anar a no sé quin futur. El
tenen tot muntat a no sé on, te’ l poden explicar, ho fan. Potser estic mancat
d’ algun sentit però jo no veig res ni endavant ni endarrere, cap lloc on m’ hi
pugui dirigir com ells ho fan. No em sé sortir del present, hi estic enganxat.
Puc recordar, això sí, però endavant no. He estudiat sis anys per profeta, tinc
el títol emmarcat amb fusta bona, però no veig res. M’ he comprat una bola de
billar translúcida – les de bruixot són caríssimes– i només he aconseguit, i al
cap de molta estona, veure-hi la meva imatge invertida fent cara de babau. La
gent, visionaria ella, s’ estranya de la meva por, però és que pot passar
absolutament tot com ha estat passant fins ara! I quan passen coses bones
tampoc se sorprenen ( ja les sabien, esclar), però quan una fera d’ aquelles de
plomes que fa música i no va amb piles passa pel seu damunt i volant ni s’
immuten, coses així. Els hi somrius i et fan una carota, els hi fas una carota
i et somriuen, també ells són estranyíssims i passegen pels carrers vestits de
normals, amb posat de normals i maneres de fer i actuar normals, com si tot ja
hagués passat. Com si tot s’ estigués sempre repetint i no, no ha passat mai;
és estranyíssim.
griFOLL
22.05.15
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario