Seguidores

jueves, 28 de mayo de 2015

VA SER TERRIBLE L’ ADOLESCÈNCIA



VA SER TERRIBLE L’ ADOLESCÈNCIA

Quan ja no ens crèiem tant petits, hi havia, vers la nit, camps on anar a perdre el seny, caravanes  de canalla boja fugint amb la lluna a ser salvatges. Quan ja no anàvem a caçar escorpins, els vam deixar tranquils, ens anàvem a torrar aquí als Primers Pins, i amb quatre esses ja érem a La Font Dels Pagesos...
Costa molt comunicar-se quan de lo necessari està prohibit parlar-ne. Bevíem per perdre la vergonya però la culpa ningú l’ ofegava. Costa molt ser adolescent, sembla que ningú se’ n recordi. Si els complexes no et caben al cos. És una vergonya com ens tractem els humans de generació en generació. Igual de porucs. Tot prohibit. Això els pins no ho fan. Ni les garses ni els rius, són lo que són i no se n’ estan.
No érem tan feliços com ens sembla recordar, la memòria en sap molt de jugar. Va ser difícil. Va ser terrible. Tothom havia d’ escollir el seu caràcter, el seu futur, amb qui anava, de què anava, qui era, qui seria, a qui li havia d’ agradar, què havia d’ odiar, quina roba havia de portar; s’ havia de saber tot,i per portar la contraria, més.
Com es diferenciava fer l’ amor de follar? De veritat que la gent que anava a missa es creia allò del cel i de l’ infern? Per què havíem de ser bons? Per ser recompensats? Com és que tothom feia lo contrari de lo que predicava? Per què eren dolentes les drogues si ens feien ser més amics? Ens van ensenyar més de l’ amor les drogues que el cole. Al cole hi anàvem a ser futurs fracassats. A drogar-nos hi anàvem contents. I tampoc ens calia heroïna. Amb un porro entre sis ja rèiem tres dies. No n’ hi havia per tant. Viure, a la vida, és bo.
Ara hi ha gent de la meva edat que porta pistola, s’ ha de tenir molta por i ser molt gilipolles. D’ altres es mediquen o s’ enganyen. Algun encara s’ ho creu i està per tirar-se del pont. També n’ hi ha que jutgen o maneguen el cotarro per sota el taulell, fan tot allò que van dir que no farien mai. N’ hi ha que s’ han quedat imbecils de per vida. I jo perdo el temps escrivint tonteries...Sí, però a vegades penso que és lo que volia i m’ agrado una mica.

griFOLL
28.05.2015

casserrespoblepoema

No hay comentarios: