NO VEIG NINGÚ

NO VEIG NINGÚ

De veritat que ja s’ han acabat les festes boges on podia passar de tot?

Si està molt bé llevar-se d’ hora i anar a caminar, però anar-se a banyar

a mitjanit torrats a la riera a mi m’ agradava molt més. Potser va a gustos,

però fer l’ amor sota d’ un escenari per festa major no s’ oblida. La sensació

que se sent anant dins un cotxe robat, tirant un pupitre per la finestra

del tercer pis de la salle, esnifant aspirines efervescents, tot això no tornarà?

A vegades penso que ens enganyem. Quasi bé sempre. Llavors tinc por,

i penso que potser vindran coses meravelloses que encara desconec, sí,però

és que miro a la cara de la gent i no hi veig ningú. I no entenc el per què?

En quin moment passem d’ estar vius a fer-ho veure? És que jo no vull,

i hi ha tanta màscara, sembla el museu de cera, però aquest fa por de veritat.

De veritat que no conec aquesta gent. No m’ ho crec per més que s’ hi entestin.

Som a l’ era dels maniquins?

griFOLL

29.05.2015

casserrespoblepoema