el millor viatge

EL MILLOR VIATGE

Ens sentiran les sucreres quan anem a ser nosaltres

molt més dolços que lo que permet la llei dels homes.

Ens instal·larem a ca l’ Amor-sense-vergonya, entre mamífers

i algun que altre passerell; follarem com tortugues sense closca,

vull dir que no tindrem pressa ni portarem vaca per cap equipatge.

Perdrem el compte, tampoc no el portarem; pertot encendrem torxes,

llums, cels, coses, només de passar-hi les mans ens seran, i de caliu totes.

Ens entendrem com s’ entén la lluna amb les bruixes, el vent amb els núvols,

el fang amb les basses, l’ alè amb les papallones (de la panxa), ventre de pol·len

i de llisones; fumarem farigoles, ens enfilarem als roures, hi farem cabanyes,

viurem dels aires del cel, ens lleparem les lleganyes, no tindrem passaport

i anirem més lluny d’ allà on es pon el sol, viatjarem en el temps, per l’ espai,

a deshores, veloços com una fletxa invisible de vida que mai s’ atura i batega

i travessa per dins de totes les coses, i és elles, i elles ens seran, i ens fondrem

perquè ja ho sabíem que la veritat era una, i nosaltres lents i veloços alhora

sense hora, clavats a la llibertat , lligats a l’ immens, perduts dins lo minúscul,

feliçment perduts, flotant entrelligats amb la pau, per sota dels arbres, pels camps

acabats de segar, olorant vespres, enfonsant els nassos a terra, la pell als oceans,

els cabells molls enfilant-se per l’ espina dorsal de nosaltres, nosaltres-visionaris,

nosaltres. Serà com tornar a casa després d’ haver estat molt temps enlloc.

griFOLL

maig del 2015

casserrespoblepoema