Al Sailor i a la Lula
de “Corazón Salvaje” del
David Lynch.
DURS D’ ÀNIMA
Com que no senten
els hi és fàcil,
són la majoria,
ser-la els hi
facilita, copien,
ressegueixen,
controlen,
diuen que viuen i
n’ hi ha
que s’ ho creuen
i tot.
Ells no es moren,
sempre es moren
els altres,
ja ho va dir el Duchamp,
al Duchamp tampoc
l’ entenien perquè
va jugar tota la
vida a viure jugant;
i encara li busquen
l’ estètica
a la roda de la
bicicleta...
Costa més
sentir-ho molt
però jo em quedo
amb els marginats,
que per sentir no
entrem al club,
no pugem escales,
no paguem al porter
i els guarda-roba
els coneixem
d’ anar-hi a
robar quan eren petits,
ara ja no som
grans, tornem
a l’ atac.
Amagueu els uniformes
que us heu
comprat.
griFOLL
22.05.15
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario