Seguidores

lunes, 4 de mayo de 2015

PONT



PONT

Fon l’ esquena el llum d’ aquest encendre
i apagar, li cau el cap a l’ interruptor, crida
un ocell que hi quedava amagat. És alguna cosa.
Pon el sol al pit d’ aquest doblat, li envia flors
a la matriu de la matinada. Té cura de la buidor.
Entre muntanyes sense paraules el significat
no es fa la cirurgia, diu tronc, sense conèixer.
Hi ha una casa, la dels elements. Casa. Segur
que hi som tots: déu, pa, la lluna...
Fon la posta un dit de pols fosfòrica, fa mil·lennis
que som vius, escrits al verd, a la calç del desig.
És alguna cosa. Pesa l’ esquena contra el vidre
de la finestra, li trenca el cargol, li reflexa
les venes petites del matí descomponent-se
refractaries, matemàtiques collint pomes.
No vull caure, espero la visita del meu jo, vola,
volava, és un do. No camina. Vindrà a esmorzar.



griFOLL
maig del 2015

casserrespoblepoema

No hay comentarios: