EN LA BARQUETA
Per enmig dels versos d’ herba, prunes de paraula, un crit de mandarina, en
aquells temps de fruita lluents com els faquirs que se la claven, quan de
sempre festa al poble i mariners de molsa endins, quan una clavellina de tabernacle
s’ obria a les nits, the light of love, d’ alfa i vins farigolosos, panys vers
la gran llibertat, i hi anàvem, fondes boques gòtiques, paint in black ,
nascudes negres com els consells dels adults, abarrotats de capricis, deixondats,
i ens vàrem inventar a mil anys ombra d’ aquí, per enmig dels besos com llimacs
desconsolats, embriacs de futur i de més versos d’ herba homenatjant la
primavera, de fenàs, amb grills, alzines, n’ he perdut el compte, per l’ enmig espirituós
dels cossos prenent-se contra la nova era espetegant de píxels que venia, a l’
hora de l’ apocalipsi no hi anàvem, érem les cuixes mossegades al mas
abandonat, i les espelmes clavades al formatge, i les fregadisses totes soles on
a cadascú se li més desbrodava, descosint-nos del delicte, entre l’ avís i la
glòria, la frondosa eternitat inflant-se, maleïda, lluïda, bullent, mística, vam
ensorrar la taula. La lluna als peus, meduses, barquetes de porus, pètals amunt
i avall, pa de pessics, bacallà, rosaris de saliva, bafs de venus, heures
calentes...després llegíem poemes a vora la bassa, ben nostra, ben nostres, i
els tiràvem a dins i se’ ls menjaven els peixos, ben seus, i l’ herba no parava
de créixer, fins que ho va dir amb unes altres paraules i es va fer de dia.
griFOLL
maig del 2015
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario