CROAC

CROAC

Com que encara plou,

m’ ensenyaries a enfilar-me per les gotes

que ho capgiren tot fins que hi ets dins?

Com que de l’ aigua se’ n fa set,

de set no ens en faltaria, ni de verb,

a morro fet; i ens la beuríem a mossegades,

els núvols ens explotarien a la boca

i al coll hi hauria molsa i salamandres

fent la grogui-grogui, fent la la psicofília,

l’ acidofília, els caducifolis eterns...

Seriem dues vegades hac dos oh!

Com que plou i que no pari,

jo t’ abraçaria ni que fos per olorar

l’ ozó que se’ t impregna a la cabellera

i colocar-me’ n fins les catiusques

etrusques. I si sortís el sol, trauria el parallamps

i el punxaria a la panxa com un pinxo cec

sense bastó. Com que encara plou

me n’enamoraré de tu per sempre més.

Que et toqui l’ aigua; no ets un Gremlin, no?

I m’ enfilaré a les fonts d’ on beguis.

I seré una tovallola, la teva, i el teu got

i d’ allà on pipis, saltaré, t’ assaltaré

i m’ entortolligaré a la teva llengua,

diras «bribrabribru brubrebru» i tampoc

voldràs parar les aigües. D’ aquí monyos,

trenaliníes, saltixopis, estruminies,

anirem de festa amb les granotes,

jo faré el cap gros i tu que cantes.

Tu diràs que saltes i jo tampoc guardaré

la roba, ens abraçarem com dues granotes

boges a qui ningú els hi tallarà les anques,

i entremig de les anques hi tindrem versos

i no pararem de fer els poetes i que croac

rimi amb croac, i que viva la pepa.

griFOLL

19.5.15

casserrespoblepoema