Seguidores

martes, 19 de mayo de 2015

CROAC



CROAC

Com que encara plou,
m’ ensenyaries a enfilar-me per les gotes
que ho capgiren tot fins que hi ets dins?
Com que de l’ aigua se’ n fa set,
de set no ens en faltaria, ni de verb,
a morro fet; i ens la beuríem a mossegades,
els núvols ens explotarien a la boca
i al coll hi hauria molsa i salamandres
fent la grogui-grogui, fent la la psicofília,
l’ acidofília, els caducifolis eterns...
Seriem dues vegades hac dos oh!
Com que plou i que no pari,
jo t’ abraçaria ni que fos per olorar
l’ ozó que se’ t impregna a la cabellera
i colocar-me’ n fins les catiusques
etrusques. I si sortís el sol, trauria el parallamps
i el punxaria a la panxa com un pinxo cec
sense bastó. Com que encara plou
me n’enamoraré de tu per sempre més.
Que et toqui l’ aigua; no ets un Gremlin, no?
I m’ enfilaré a les fonts d’ on beguis.
I seré una tovallola, la teva, i el teu got
i d’ allà on pipis, saltaré, t’ assaltaré
i m’ entortolligaré a la teva llengua,
diras «bribrabribru brubrebru» i tampoc
voldràs parar les aigües. D’ aquí monyos,
trenaliníes, saltixopis, estruminies,
anirem de festa amb les granotes,
jo faré el cap gros i tu que cantes.
Tu diràs que saltes i jo tampoc guardaré
la roba, ens abraçarem com dues granotes
boges a qui ningú els hi tallarà les anques,
i entremig de les anques hi tindrem versos
i no pararem de fer els poetes i que croac
rimi amb croac, i que viva la pepa.


griFOLL
19.5.15

casserrespoblepoema

No hay comentarios: