PER QUAN NO FACI MAL ESTIMAR

PER QUAN NO FACI MAL ESTIMAR

Per quan un dia sigui viu

que la realitat sigui gratis.

Sentir que hi ha quelcom per sentir.

Per quan un dia que n’ era

podríem dur el pas descalçat

i passar dels camins dibuixats,

fer l’ amor per primera vegada,

rentar-nos junts els cervells,

prendre el sol tombats a la pedra

com llangardaixos, fer-nos el cel.

Per quan un dia siguem vius,

posats a ser, ser-ho de veres,

estimar per quan no faci tant de mal,

saber-ne rebre i donar per igual.

Per quan aviat nasquem per a ser,

per quan el treball dels morts

s’ acabi. Llavors sortir de terra

i florir, la llum ens farà precioses.

Per quan un dia siguem certs

tornar a ser els que som, vestir-nos

de res. Despertar-nos al bosc

amb el bosc, des de dins, com a casa,

amb sang i boques, vena i saliva

de fer-hi niu d’ estiu, descapotable,

i mullar-nos, encendre’ ns, despertar

milions de mirades, i en cada nova cosa

renéixer, deixar que rodi el cap, que volti

tot; un dia diferent, tots els matins del món,

cada estació lligada amb l’ altra, sencers

fins a la via làctia, lligats a l’ univers,

despresos, sense res a les espatlles.

Vius.

griFOLL

maig del 2015

casserrespoblepoema