Seguidores

viernes, 20 de mayo de 2016

DOLOR



DOLOR

Sento el fred de l’ aigua alta, el dolor dels tancats dins les roques i volo ferit – perdigons a les ales. Vaig sol a la festa dels àngels caiguts a ballar-la amb els guerxos, duc molsa a la bossa i cançons de bressol a la gola del llop que m’ udola. També sóc un tro. També vinc de tu i, quan plou, ploc amb les bruixes que es despentinen, amb els bojos que es mullen i els nens dels bassals que, de vida, no en tenen mai prou. Jo tampoc. Amb prou feines em queden plomes, però trobar-se així és senyal, no sols de vida, també d’ haver viscut molt.


griFOLL

2 comentarios:

Teresa Ribera dijo...

De vida, de viure i ser viu.

grifoll foll dijo...

siiiiiiiiiiii :) <3!!!!!!!!!!!!