DOLOR
Sento el fred de l’ aigua alta,
el dolor dels tancats dins les roques i volo ferit – perdigons a les ales. Vaig
sol a la festa dels àngels caiguts a ballar-la amb els guerxos, duc molsa a la
bossa i cançons de bressol a la gola del llop que m’ udola. També sóc un tro. També
vinc de tu i, quan plou, ploc amb les bruixes que es despentinen, amb els bojos
que es mullen i els nens dels bassals que, de vida, no en tenen mai prou. Jo
tampoc. Amb prou feines em queden plomes, però trobar-se així és senyal, no
sols de vida, també d’ haver viscut molt.
griFOLL
2 comentarios:
De vida, de viure i ser viu.
siiiiiiiiiiii :) <3!!!!!!!!!!!!
Publicar un comentario