Seguidores

jueves, 19 de mayo de 2016

MELICS




MELICS

En aquest món d’ homes on s’ ha d’ amagar la tristesa i fingir l’ alegria mostrant el què creus posseir i no el què ets, en aquest món d’ homes on tothom es mira el melic i li diu a l’ altre que és així com funciona, sense pensar ( amb el cor), en aquest món d’ homes on els diners, la fama, els títols, els “ likes” són el que compta, en aquest món d’ homes que maten homes, animals, boscos, núvols, veritats sense temple i després se’ n van al bar a veure el futbol i a atontar els problemes aliens per no veure’ ls, en aquest món d’ homes on els homes s’ esclavitzen els uns als altres o es venen llepant culs que no volen llepar, en aquest món que va terriblement fatal però on tothom és meravellosament feliç perquè té el què diuen els manuals del ramat ( cotxe, amics, parella, mòbil, etc...), en aquest món d’ homes on les guerres tenen justificació i es fan en nom de l’ amor, en aquest món d’ homes que s’ han cregut que el planeta és seu i és per xuclar-li fins la darrera cèl·lula, en aquest món d’ hipòcrites, de vanitosos, d’ egoistes, de superficials, de conformistes,  de mentiders, de presons incalculables, no em digueu estrany a mi si no m’ hi adapto. També talleu els arbres perquè no s’ adapten a les vostres carreteres.


griFOLL

2 comentarios:

Helena Bonals dijo...

Molt bona la imatge final! Ho remata. A mi m'agraden les carreteres d'abans, amb arbres a cada banda.
Per cert, mira't què m'ha suggerit una foto teva!
I una altra.

grifoll foll dijo...

Gràcieeeeees, Helena!!!! M' agraden les mateixes carreteres que a tu...i m' encanten els teus poemes. Ets màgica, ho saps?