MELICS
En aquest món d’ homes on s’ ha d’
amagar la tristesa i fingir l’ alegria mostrant el què creus posseir i no el
què ets, en aquest món d’ homes on tothom es mira el melic i li diu a l’ altre
que és així com funciona, sense pensar ( amb el cor), en aquest món d’ homes on
els diners, la fama, els títols, els “ likes” són el que compta, en aquest món
d’ homes que maten homes, animals, boscos, núvols, veritats sense temple i
després se’ n van al bar a veure el futbol i a atontar els problemes aliens per
no veure’ ls, en aquest món d’ homes on els homes s’ esclavitzen els uns als
altres o es venen llepant culs que no volen llepar, en aquest món que va
terriblement fatal però on tothom és meravellosament feliç perquè té el què
diuen els manuals del ramat ( cotxe, amics, parella, mòbil, etc...), en aquest
món d’ homes on les guerres tenen justificació i es fan en nom de l’ amor, en
aquest món d’ homes que s’ han cregut que el planeta és seu i és per xuclar-li
fins la darrera cèl·lula, en aquest món d’ hipòcrites, de vanitosos, d’
egoistes, de superficials, de conformistes, de mentiders, de presons incalculables, no em digueu
estrany a mi si no m’ hi adapto. També talleu els arbres perquè no s’ adapten a
les vostres carreteres.
griFOLL
2 comentarios:
Molt bona la imatge final! Ho remata. A mi m'agraden les carreteres d'abans, amb arbres a cada banda.
Per cert, mira't què m'ha suggerit una foto teva!
I una altra.
Gràcieeeeees, Helena!!!! M' agraden les mateixes carreteres que a tu...i m' encanten els teus poemes. Ets màgica, ho saps?
Publicar un comentario