VOLTA
Fent les mans com aranyetes vam trepar-nos.
Drogats de llum ens vam omplir de llavis; o al revés,
de boca a boca ens vam anar fent de llum, com cuques d’
estiu a l’ estiu,
i una nit, i dues, i cent, cent en que no es va gosar fer de
dia
ni un sol dia. Ningú ens veia, no érem al món, teníem un niu
en un planeta que donava la volta a tots els altres...
Era màgic, molt diferent, abans érem joves, ara només no som
vells.
griFOLL
No hay comentarios:
Publicar un comentario