SEXES, COM FRESCOS DEL DIA
O “de com per dins d’ un nervi
miro de tornar (a) les fams
a lloc”
No eren fosques, no eren matinals ni de cap hora, follàvem a des temps. Venus,
l’ adorable, va clavar el llampec del desesper al segon port, una barraca que ens va tornar nus
a devorar-nos dins la nostra barca. És que et vull veure, vas dir.
I el que mirava era aquell home que passava amb el sol dret i la pols nostra, endiumenjat,
tornant de missa. Respectable.
® ® ®
I quan havent perdut calçots i calces abans de trobar casa, rodolàvem daurats, entrelligats
com serpents fins l’ escala que escalàvem relliscant amunt fins a la cuina on menjàvem els
sexes frescos del dia? (Anava a dinar a casa els pares amb tes calces posades.)
® ® ®
Ah, eh, i, oh! U quan la llengua lírica, ta boca beneïda brillant d’ estels de saliva dessobre el
meu cos palpitant amb sobredosi de vida cercava la meva caiguda de bava galàctica
just dessobre el clítoris amb qui fèiem l’ esgrima? T’ estima, li deia.
Et portaré a l’ inici dels inicis de la flor, allà on és dens i
en regalima el gust, l’ olor, la imatge, el resplendor melós que serà misterios quan s’ obri al
bell mig del bosc del teu llit, del sofà que encara dóna voltes per l’ infinit o a la cadira amb
vistes al món de l’ ordinador, on seus ara, on et masturbes a vegades i escrius, ara poc, ara
molt, fins que tot et patina i et corres aquí. Aquí on no li tinc final a ta boca asseguda en la folla
albada de l’ onanisme veloç de com s’ obre, el què n’ és des d’ on te l’ espio, la flor més
llunyana de l’ Àrtic.
I tot, potser un joc, una forma més és a voltes aquesta:
Sortint de les cendres, anar-se’ n al foc. Les coses humanes. Les coses. Coses.
®
grifoll
8.11.11
casserrespoblepoema
Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario