DEU-ME MENTIDES

Ma part de l’ ànima descosida

fa de porta. Tu ets la clau indefinible

d’ anar a cegues que me’ n lliura.

Dóna’ m falses esperances, que

no m’ espero i de veritats cap(s), que no ragen .

Qui et diu que arribem vius a l’ hora del pati?

Qui et diu que n’ hi hagi? Potser ja l’ han censurada.

grifoll

10.11.11
casserrespoblepoema

Tweet