CLOSE YOUR EYES

Quan la lluna és aspra

als ulls t’ hi neixen infants que

et basteixen el somni més pur: La incertesa.

Quan, entenebrada, (res la val aquesta

pena), t’ inclous en el misteri, el misteri

t’ acotxa i, misteriós, et bufa a les parpelles.

Quan la teva pitjor solitud

és la solitud compartida i descobreixes

que el silenci no existeix, i

vas i adverteixes als nenúfars de la teva floració: Tu,

quan la lluna és aspra, l’ enderroc dels mites

i la mort dels mestres i esgarrapes.

Quan a dins hi portes bales d’ ahir,

de quan la lluna disparava, no rius tant,

però somrius més. (No hi ha paraules). De tu

quan creixes i t’ ho saltes fent l’ eclipsi o marranada

als déus (que passen), per tornar a fer la campana. Igual a:

(per dins,) un camp de batalla. (Quan els esbarzers

ja no t’ immuten perquè has d’ estar pels dragons.)

Quan t’ aixeques per comprovar que és la mateixa pedra

que també et farà caure demà, penses si algú

s’ hi passeja, si algú s’ hi pot passejar

amb  la tranquil·litat del passejant

per la gran sala d’ estar i no parar.

Quan les ombres envaeixen primaveres

i truquen els hostes sense dents

rient del fred que et porten de l’ àrtic. I

tu t’ encens, dius el llamp,

salten els ploms i corren mil sols,

mil, grocs com bales de palla inflamades d’ estiu. Mil

o més.

...Quan les normatives de seguretat moral em deixin en pau,

quan la meva part civil ( i tzada o no) passi a ser animal, bestial,

quan “prohibit prohibir” m’ ho pinti al crani ( per la part de dins)

i deixi els murs per recordar que els murs s’ han d’ ensorrar,

quan surti, sense condicions ni falses llibertats ( ...La de cadenes

invisibles!),

que me n’ ensenyaràs?

grifoll

23.11.11
casserrespoblepoema




Tweet