CLOC ?

De tu, de tu. Rere la cortina d’ ombres

que ens oculta el somni llarg de l’ aventura.

De mi, de mi, que em dec jugar a trobar-te

en aquest laberint des d’ on dispares vida.

De tu, de mi, del poema esquitxant els colors

d’ un dia d’ estiu amb riera. I de nosaltres,

de tots dos tirant-nos de cap a la vida,

submergits llavors, lluny del temperi, del món,

de tothom. Sols tu i jo dins uns gota gegant

que, cloc, es desprèn de la lluna i et cau

dins el pit. Un batec. De compartir-lo, dic.

Tampoc la vida són molts més.

grifoll

8.11.11
casserrespoblepoema

Tweet