De quan l’ ex-malalt nerviós (actualment foll),
confirma que a les peixateries no hi venen gall d’ indi.
LA FOLLIA VESTEIX BATA BLANCA
No és bogeria: Tot parla i s’ explica excepte la psiquiatria.
Si la vida és molt fàcil:
Que erres el camí? Surt un follet amb un plànol.
Que un escorpit se t’ enfila per la cama? Li venta
una fada bufada i au: Cau.
Que plou sobre mullat? Sexe enfangat, això ni es pensa – li diu
el text a qui es pensa que es pensa que escriu el poema:
Un vellet de tretze anys que no s’ ho explica, i no s’ ho explica
perquè no sap com dir-s’ ho sense ofendre el seu nom en directe.
Pobre vellet, és massa jove, ja veuràs quan sigui un nen
i s’ enamori. -Què? - Psiquiatres i psiquiatres,
que tenen pa a l’ ull, i l’ ull no te gana.
I si en té, no és de pa, és de mirar, d’ alarmar al pacient,
que no n’ està, de pacient. D’ alarmat sí, per això hi ha anat.
Per això ho té, n’ està, n’ és. Mira que diu al timbre
que ha pitjat: “Malalties nervioses”. Tu què esperaves? Tabac?
– i li fot 136 clatellots seguits.
19.11.11
casserrespoblepoema
Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario