VIDA i FOCS

Tempta el foc primer, la flamarada que proclama.

Embriaga el foc segon, més roig, més dens, quan bufes i s’ exalta.

El foc tercer ja són les brases, les primeres, més provocatives,

amb més teia. Llarga vida, espurnen. Les segones brases són

el quart, de foc: D’ aquest en provenen les formes secretes dels

cossos eterns i l’ ànima tendra, s’ hi couen les herbes del foll

i s’ hi escalfen el caldo  ( que l’ amor i el caldo tenen molt a veure)

l’ utòpic, la bruixa, el poeta, la mussa, el mussol, la nena que roba xiclets

i treu la llengua a les fotos, quatre gats blaus i el gos verd de l’ absurd.

No és fins el foc cinquè, on fumeja la serenitat mentre observes

com d’ aquella darrera boleta vermella, just quan s’ apaga, n’ ix

el poema. L’ únic poema que diu tots els focs. Els teus i la vida.

grifoll

5.11.11

casserrespoblepoema

Tweet