D’ AMOR

De mica en mica tot va de pressa de pressa,

fuig dues vegades el més lent, camí que esculls,

corriola que t’ eixuga pels racons. A dues passes

d’ aquí, caus tres cops. Te les tens amb la mort

i amb la vida que està que no pots. Però et miro

i lo més salvatge: Somrius.

grifoll

4.11.11
casserrespoblepoema



Tweet