Seguidores

viernes, 18 de noviembre de 2011

RIEM, QUE FEU MAL




En blau i negre, en verd i negre, sargantanes

i follets i nins de molsa, que t’ apartin esbarzers i pedres,

que t’ estimin. Udola, gosa anomenar-te. Pica. Repica.

Esmenta’ t inoxidable. No esperis res. Cavalca

pels marges  folls de la desmesura o salta directament,

sense anestèsies. En blau i blanc i verd i roig i, fumes?

Riem. Concordem amb la vida: Tot és absurd i fa riure. Riem.

Riem en verd o de turquesa fins la campaneta, la que passa d’ agonies

i toca a vius quan toca tocar a morts i ens penja mots a la gola,

dites que teníem a la punta de la llengua, que ens empassem

de tant temps guanyat al perdut, ennuegats de llum pels riures.

 Visca les feres primeres: Nosaltres! Que els humans (ja) vénen del fòssil.

Nosaltres som micos riallers i estem molt bé així, passem

d’ evolucionar més, d’ acabar com vosaltres, sorruts, cara tibats,

cap quadrats, avorrits, cor tancats, morts. Morts més morts

que els morts, que feu mal. Torturats!




grifoll
18.11.11
casserrespoblepoema








4 comentarios:

cantireta dijo...

T'he deixat comentaris. No contestes. Hola?

griFOLL dijo...

On? Quan? Ara hi vaig!!!

cantireta dijo...

T'he enviat un correu a la teva adreça de correu elctrònic que figura al teu bloc. Si no, senyals de fum a la tV3? Hale, petons.

griFOLL dijo...

T' he colapsat el correu, no? :)))