RIEM, QUE FEU MAL

En blau i negre, en verd i negre, sargantanes

i follets i nins de molsa, que t’ apartin esbarzers i pedres,

que t’ estimin. Udola, gosa anomenar-te. Pica. Repica.

Esmenta’ t inoxidable. No esperis res. Cavalca

pels marges  folls de la desmesura o salta directament,

sense anestèsies. En blau i blanc i verd i roig i, fumes?

Riem. Concordem amb la vida: Tot és absurd i fa riure. Riem.

Riem en verd o de turquesa fins la campaneta, la que passa d’ agonies

i toca a vius quan toca tocar a morts i ens penja mots a la gola,

dites que teníem a la punta de la llengua, que ens empassem

de tant temps guanyat al perdut, ennuegats de llum pels riures.

 Visca les feres primeres: Nosaltres! Que els humans (ja) vénen del fòssil.

Nosaltres som micos riallers i estem molt bé així, passem

d’ evolucionar més, d’ acabar com vosaltres, sorruts, cara tibats,

cap quadrats, avorrits, cor tancats, morts. Morts més morts

que els morts, que feu mal. Torturats!

grifoll

18.11.11
casserrespoblepoema

Tweet