 |
| patti-smith-people-have-the-power-lyrics-written |
L’ amor no es
demana, no mana, no mama, amamanta ,comprèn, alimenta, l’ amor s’ encomana, es
regala, però no esperant que reboti, que no és de goma, és perquè segueixi la
cadena que allibera, l’ única. L’ amor no vol fama, és com la terra que
alimenta els boscos des de sota. No és només personal ,és transferible, fa
pinyes d’ on en surten pinyons que planten pins i tornen a fer pinyes. Fa pinya
l’ amor. Fa pinya que és cosa de tots ser pinyons, no d’ un ni de dos ni de
tres, cosa de totes les coses. Tots bosc. Ni jutja ni suposa. L’ amor diu l’
humor, diu el joc, però l’ amor és el joc més seriós, el que sempre somriu. L’
amor és amor, sigui amb déu, amb dubte o ateu, si és amor, l’ amor és l’
univers florint-te a dins: tu ets el temple. L’ amor no mira per ell, l’ amor
mira cap a tot arreu, enfora i endins, no es veu amb els ulls de fora ni
fent-li cap radiografia, l’ amor és més d’ estar-se al jardí dels nens tristos
o al fons del got del suïcida que fent cua en un caixer o anant a votar. No
imposa, no projecta, no té pressa ni mirall, és confiança pura. Creix en època
de vaques flaques malgrat mil vaquers no se n’ empanin i s’ entestin a matar
els toros a palles, a no perdonar, per no comprendre, les banyes, els polsos,
la vida. Però l’ amor deixa que el busquis, juga a cuca amagar, et vol sorprendre,
et vol meravellar, no te pressa. Tu tampoc n’ hauries de tenir, us trobareu
quan aneu a la mateixa velocitat.
griFOLL
No hay comentarios:
Publicar un comentario