Seguidores

martes, 5 de diciembre de 2017

POSTREVOLUCIÓ



Aquí m’ enfonso, dins la terra d’olor de mare a cantar la vostra follia per irrompre la història dels ulls arrencats i les boques cosides. Seguidament sortiré dessobre un tronc enllà i seré el pal quan camina, la bandera és invisible, com l’ amor i les idees i el futur: no hi ha impossible – ja no es tracta de girar la truita, hem confirmat que els ous eren podrits d’ entrada, no? doncs això és que la imaginació té nous menús. Exemple: podríem anar a collir magranes, belladona i mandarines i fer una macedònia al·lucinant, com una postrevolució mai vista ni sentida pels sentits, que en són milers. Seria un regal pels nous deixa’ ls -hi tot per estrenar. Que no ho veieu que ara ja neixen ensenyats, que són ells que ens en vénen a ensenyar a nosaltres i no viceversa? mira’ ls, osti, que no volen truita, volen un gelat de llibertat amb xocolata, setze boles de pistatxo i ser germans.



Josep Grifoll

2 comentarios:

Teresa Ribera dijo...

És ben cert i nosaltres ens entestem a voler la nostra utopia de joventut. I ja som avis i oblidem que els temps estan canviant.

grifoll foll dijo...

sí, ho hem de fer tot diferent, que sempre ens repetim <3