Seguidores

sábado, 11 de noviembre de 2017

S’ ESTIMA FENT CUA



S’ estima i és un trau que travesses i sagna:
no tothom és capaç d’ enfollir.
S’ estima abrigant la paraula que abriga,
matant la paraula que mata, sense permís.
S’ estima com tu, que et saps tots els inferns de memòria
i aboies vaixells de paper amb poemes de mare infinita.               
S’ estima fent cua, cordó – s’ estima fent pinya,
enterrant els pinyons, dansant nous paisatges.
S’ estima seguint, seguint als que arriben,
que són els que tornen, que mai van marxar.
                                         

Josep Grifoll

1 comentario:

Helena Bonals dijo...

S'és creatiu fent cua, com quan s'espera l'autobús, que diu Pons Ponç.

"S’estima seguint, seguint als que arriben, que són els que tornen, que mai van marxar": això és Alta poesia!