Si sentíssim la part
exacte de la humanitat que ens correspon, el dolor individual no ens faria ni
pessigolles, no? doncs mira els petits: diuen que ja sabem que som l’ una, que estem
renaixent amb ells havent entès que la humanitat som una sola entitat. També diu que podem repetir curs anant tots junts a la
mateixa classe i arreglar el món jugant com ho sabem fer a l’ hora del
pati. Ens has vist? jo he dit que sí
directament, è? que es veu, flipa, que ara
no tindrem ni profe! ni dire! ni delegat! ni subdelegat!... veniu! sóc a fora cremant
les porteries de futbol. També he punxat les pilotes. Totes. Sí. M’ estic
quedant més descansat que l’ ostia.
Josep
Grifoll
No hay comentarios:
Publicar un comentario