PARAULES
A TU...
Tu viva.
Tu melic de marca humana.
Tu cadires i no llogar-les: multiplicar-les.
Tu més bona persona que el pa dels infants amb
xocolata per a berenar els estius de quan érem xics i per ser-ho encara.
Tu en dejú de somriures aguantant l’ esquerda
sota una orella addicte als trons i udolar-te.
Tu que segons les meves lleis hauria d’ estar
prohibit que pateixis –descarta les altres.
Tu olorant la terra a les mans un cel de caderneres
d’ un viu que no es fon et mereixes.
Tu que t’ has mort tantes morts que els
inferns ja te la suen i dels cels en fas zels. No és veritat: és que lluites.
Tu que
ensenyes . Jo que aprenc. Tu que aprens. Jo que ensenyo. Estem al caure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario