S’ estima i és un trau que travesses i sagna:
no tothom és capaç
d’ enfollir.
S’ estima abrigant
la paraula que abriga,
matant la
paraula que mata, sense permís.
S’ estima
com tu, que et saps tots els inferns de memòria
i
aboies vaixells de paper amb poemes de mare infinita.
S’ estima fent cua, cordó – s’ estima fent
pinya,
enterrant
els pinyons, dansant nous paisatges.
S’ estima
seguint, seguint als que arriben,
que són els
que tornen, que mai van marxar.
Josep Grifoll
2 comentarios:
S'és creatiu fent cua, com quan s'espera l'autobús, que diu Pons Ponç.
"S’estima seguint, seguint als que arriben, que són els que tornen, que mai van marxar": això és Alta poesia!
Ualaaa!!! <3!!! sempre em deixes mut i només em surt dir GRÀCIES!!!!! però moltíssimes, eh????? <3
Publicar un comentario