Seguidores

miércoles, 9 de mayo de 2012

PASSAFILS






La pell se m’ enganxa a les cases,

les mans se m’ escapen als boscos,

et criden els ulls, els meus i els del món,

i la mirada dels astres. Venus, en concret.

I  jo em se que ja no em sóc

i tot són jocs de cordes i cordills que es van trencant

i jo no se filar.





griFOLL

9.5.11

casserrespoblepoema

2 comentarios:

Miquel Àngel dijo...

Collon!! Grill que jugues fort !! m'agrada la gent que s'hi juga la vida i Tu n'et un ja fa temps que et veig el dia que et conegui que potser passarà algun dia , portaré barret també i m'el treuré davant vos . I a mi no m'agrada jugar a pilotoa perque soc coix.

griFOLL dijo...

La mort ja li tenim jugada, no ens quedarem ara sense la vida i tot? I mestre, el barret me l' he de treure jo, que tampoc m' agrada jugara a pilota perquè en diuen futbol.