Visc embolicat
amb totes les meves ombres reunides:
és la nit, la nit
repetint cap per avall totes les mentides del dia
i alguna que han
dit que diuen que diu la veritat.
La nit és fosca,
no ho veu que no n’ hi ha. La nit, tot s’ ho imagina,
en fa somnis que va
deixant caure a vegades a sobre, d’
altres
a sota, al
costat, dins el sexe o molt lluny dels humans. És la nit.
La nit infinita
dels astres, el poema més bèstia de tots és
déu amb la boca
oberta, just quan la tanca i ets tu
amb tot l’
univers enganxat a la gola plena d’ estels ennuegant-te.
griFOLL
14.05.12casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario