PINYONS DEL MAL ESCRIURE

Escriure comença per l’ ull:

S’ inventa la visió. (No es raona),

s’ alça el teló del món i comença:

Amb la sang més freda que la clau va obrir la porta. I va quedar-se a dins, mitja hora, escoltant.

Entre calçat i amb peus de plom, va sortir de puntetes. Tot era recte i amb les parets enceses

d’ espelmes.

Amunt no es veia res, no, ni massa enrere ni endavant, però recte.

Escriure. No, mai recte, sense anar de puntetes.

Escriure a quadres, a rectangles, invisible, sense voler, volant, girant cua, rebent, caient, a

mitja hòstia, a tota hòstia, a la cua del circ on t’ agafes a ser la serpent que ensenya les dents,

fa cascavells i té potes.

De seguida el sol va preocupar-se dels rèptils. Els hi va pujar la febre i tots a caçar. El petit al

petitíssim i el gran, al mitjà. I esdevingué el poema riera, i riera amunt, hi vivia el Juganer. I qui

no vol conèixer al Juganer? I qui no s’ ha imaginat mai jugant amb el Juganer?

Ningú va dir que pujava somiant que havia somiat guanyar-lo. I pujàvem tots. Tu

i nosaltres, tot recte, parets d’ espelmes enllà, va...

Somreies entre versos, corries, pesaves, giravoltava tot(a) la plaça.

Escriure comença per la boca.

Es descriu la mentida amb exactitud, se’ n comet l’ acte i punt.

És el que buscàvem, un punt, el punt. No?

No, és d’ allà on ens escapàvem, va dir l’ altre.

Merda, va dir l’ un.

L’ errar. Sempre més amunt, com un barret.

Escriure comença per error.

Un error que se t’ enganxa aquí on sents el gust de les coses,

que, èh? Posa que és un vici popular com l’ aigua del Carme.

El poema és una cosa, jo no tinc absolutament res a veure amb res.

Copio, m’ ho dicten, treballo. I a les estones lliures, fumo.

( El tronc va passant...)

Follia: Demano la paraula!

Gros Gripau : Agafi-la.

Follia: Quanta estona puc tenir el cervell dins la peixera?

Pedra: L’ estona que tu creguis. La idea que ja te n’ has fet.

Escriure és entrar i sortir del poema, serpentejar,

desmuntar les coses?  Escriure n’ és un altre: el verí està en la dosi...

Com caminar, llaurar,  rascar-te un peu, emprenyar-te, plorar,

que t’ abracin, que plogui, que torni la llum, que caigui un piano,

va dir una pinya plena de pinyons. Només un altre.

griFOLL

18.05.12
casserrespoblepoema Twittear