No tinc el cap
quiet.
Són els ocells
quan acaba de
ploure
pels camps
que m’ hi claven
el bec.
Només fan
pessigolles,
però jo no tinc
el cap quiet.
Quina sort ( de
la bona)
quan plou,
surto de la cova,
m’ empasso la tempesta i,
de seguida, torno
ja a tenir
el cap ple d’
ocells.
griFOLL
12.5.12casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario