No parar de brotar
en temps de sega:
l’ amor és perfecte i difícil,
els bojos ho saben, véns
a ensenyar això que
dius no saber. Si és d’ amor
és veritat. L’ amor
comença a l’ infern
el dia menys pensat i en dejú.
Bo; no et miris a tu, mira els nous,
insubornables, perfectament impacients,
cap signe: documentals de núvols,
fulles molles, bicicletes sense frens...
Camps de batalla a l’ aurora,
coloms porpra, arribades de sirena
a les costes del pit, un dia més pels àngels
d’ ulls de boca i nassos d’ esponja
a les cantonades del vent, pels timons
d’ haver travessat fins aquí, fins on
berenem ossos al jardí, mortals,
tantes veus i capaços d’amor.
Josep Grifoll
No hay comentarios:
Publicar un comentario