ODA A LA RODA

roda la palla

més amunt del groc

la muntanya dibuixa forats

pels forats s’ entra al bosc

el bosc va despullat

hi ha mars dins els troncs

arena als tinters on suquen el bec

els mussols i l’ eruga que ondula

roda la vida fent rams sota el cel

rams de rius amb pell de mirall

que si toques es trenquen

que si trenques et mulles

que si et mulles coneixes els peixos

i el salt transparent de la vida

movent l’ esquelet

que t’ aguanta la carn

de la pell dels sentits

roda dins la boca del clavell

la clau del vent quan

els pinyons fan mandres

i badallen les pinyes

i els hi cauen les dents

i fan pins

roda la poma dels vents

mossega la rosa del temps

retalla la llengua del rei llangardaix

que no porta corona ni es veu el melic

doncs només li veu el camí que ja ha fet

la pedra que llisca amb el ventre

l’ abella que empaita amb la cua

la cua de l’ arpa de l’ aire que bufa la guilla

i fa córrer la llebre del temps

roda la fam

i fan llum certs bolets

i també la fa el sol

i no s’ ha d’ exprimir

roda la llengua de bou pel tors del cavall

d’ ulls de cascall mon unicorn de vellut

lo més bell de la vida és  torbar-se a observar

com tot roda tot gira és oval es mossega la cua

s’és als dos extrems sense passar mai pel mig

roda i res roda més bé ni és més rodanxa

sigui llorer sigui herba al solaci del pati dels morts

doncs

roda l’ aurora al ritme dels dibuixos de la closca del cargol

doncs

roda l’ ou de la carpa a la temperatura mateixa que esquitxa

resina el xiprer

roda la cuca engabiada al capullo

la polla del llop no ha vist mai unes calçes

prǒ el gat-fer va amb peus de bota de plom

i el voltor mai va sol

volta rodat rodejat d’ arguments que roden amb ell

al mateix vertigen que hi ha quan es troben dos pits

bategant per camins paral·lels

dues ales es venten l’ aixella

i a la tercera tothom ha vençut a ningú i viceversa

roda versa amb tot

i no es fa petit

roda com una bola de neu anant amunt

cap a dins dels confins dels confins

a desfer els horitzons

a munyir-li  els mugrons

al destins que no gasten botons

roden vergonyes i fins que s’ enfonsen al món

fan pessigolles a les genives de l’ univers

roden caps roden cors roda cada àtom

a la velocitat del mateix propòsit

que roden les ósses menors i les puces majors

com les rodes del carro aquí dalt firmant

roda la llum per dintre la llum

i tot això que els ulls veuen quiet

també roda i tu rodes igual

si gires quan sents que has de trencar

si sents amb els sentits que sents

i no amb els que et penses que tens

que tenir de tenir-tenir ningú no té res

i tot en tot s’ hi sent com més endins

s’ hi posa l’ ou o s’ hi engresca el gra fet de fe(r)

roda la gota a deixar de ser gota

l’ espasme a deixar de ser espasme

per ser de la mort abans de ser de la vida

lo que la vida ens demana

que ho prega sent ella mateixa i combrega

amb l’ orgasme

roda per la superfície de la sang que es beu la hiena

i pel vi antic que ens ha fet tronc amb cames

roda lliscant pels glaços i volant invisible fent lianes

d’ esprit a esprit que també estén

sense entendre-hi

roda pels ulls de la cicuta que espera pensaments

per la multitud que dorm

pels traus de les roses enamorades

pels ossos que cruixen dins l’ arc en la nit

roda pel mig de la roda rodada

que també roda dins la roda que va a dar

a la roda que fa girar la galàxia i segueix

rodant fins que dóna la volta i surt pel forat del mig

roda com una pilota de pilotes dins una pilota de pilotes

roda pel dador i da al coix

no cristal·litza

roda pel gust de rodar

sense pel·lícula

roda pel braç que no s’ alça

pel coll impacient

pel pacient de l’ estepa

i pel gaig ultra blau marí

roda pel tronc buit dels cabells

per les arrugues que retenen nèctars

pels dits dels peus de les cames que fan figa

i pel gland del gos del pastor

quan fa recompte d’ ovelles i cau en l’ onírica

roda que volta borratxa de gelatina adquirida

al mercat del pleniluni

on acampen les bruixes d’ arrel fina els divendres

que no cauen en dilluns

roda mantenir-se rodant dins

dessobre entorn per sota la roda

voltejant l’ equilibri del caos

entrant a florir amb les floridures

sortint a volar sense àlgebra ni plomes

amb la mosca tse-tse a embalsamar

de son als insomnes

roda per les empremtes que deixes

i perquè obres camins

s’ inclina

i perquè rodar és això

i això gira

griFOLL

agost del 14

GRILLART video original!!!!

MAI NO SEREM DELS PRIMERS - griFOLL- punts i demés...

Dius que crear és fer l’ amor, doncs ara cuida’ t de l’ obra,

no li piqués l’ escurçó de confondre on s’ acaba la droga i comença el verí.

*

La mateixa cosa

feta per obligació, per necessitat i per plaer,

no es la mateixa cosa, en són tres.

*

Neixes llapis. Què fas?

Danses i dibuixes? Busques maquineta?

Busques goma? paper? O et quedes immòbil,

al marge; no, vas més enllà i amb punta o sense

la balles, se te’ n refot el resultat, si trinxes la fusta

o la pista. Tu et gastes.

*

Que la imaginació em sobrevisqui i no m’ hauré mort.

Que em matin la curiositat i no em caldrà estar viu.

Que si he après a volar és per manca d’ ales, buscant-li les plomes a tot.

*

Qui mesura màgies? la màgia no es mesura,

no! dius, prǒ aquí la venen mones desvestint-se de seda

i allà la reediten folrada de vellut. I és que en fan. En fan

o som rucs: tothom s’ ho ha cregut ( opto per la segona).

*

No competeixo en la carrera de veure qui ha patit més.

És més, si m’ hi heu inclòs, patiu molt, que jo vull ser l’ últim

dels últims de tota la vida que mai no serem  dels primers.

(...)

On s’ ha vist!? Jo suspenia per llest. Mirar a la pissarra

tenint la finestra al costat o seure a la primera fila del bus

sabent que les revistes porno sempre han estat

a la dels més interessats en aprendre ciències ocultes.

(...)

No parlaré de les “misses negres” que fèiem a la capella de la Salle,

Déu no ‘via rigut mai tant en aquell infern d’ hipòcrites

fabricants d’ hipòcritets en massa. Quina sort q’ u més u

no em fes dos ; no vaig creure’ m res més...i ahir em van dir que són tres!

Ho sabia. Gràcies amigdalitis-cada-quinze-dies, gràcies pus a la sang, nen reumàtic

del meu cor, gràcies febre, gràcies deliris, gràcies “empollons” per mostrar-me

allò que em vaig negar a ser; gràcies bosc per esperar a cremar-te quan

van dir que ja era major d’ edat.

(...)

Ni mig segon del que he viscut cabrà en una pissarra,

en cap disc dur.

(...)

Jo no sóc un arxivador, no vull saber coses, les vull viure.  

griFOLL

2.08.14

5 PUNTS

L’ error s’ ha espatllat.

Conseqüències:  prohibit encertar.

*

No li preguntis sinó és

amb paraules que siguin

més noves que la primera.

*

Si véns de dalt

on et sembla que vas?

*

Jo hi he estat sense anar-hi, com arreu,

però quan hi he estat, hi he sigut, com enlloc, de ningú.

*

Un dia em moriré,

ni que no fos per a ressuscitar-me,

malgrat que al veure’t, per poder-te veure

em faràs ressuscitar i que ara t’ ho demano

com si no fos un últim desig  per quan ho sigui, que vindràs?

T’ invito. Després ja em tornaré a morir tot sol, com els altres,

però content. 333 vegades i una més content que tots els morts de l’ univers.

griFOLL

1.8.14

casserrespoblepoema

ESCULLERA

Escull, s’ acosta la tempesta.

Mullar-se o tocar el dos, que sóc jo

i no em penso moure fins que m’ evapori.

Escull, la llum de la nit crida, torna a néixer,

les feines obscures  la ballen al mig del naufragi,

dels seus llargs oficis com rius van al nèctar,

s’ empassen salmons, salamandres, tritons

per tal d’ aclarir-se la sang, per tal de sentir

bancs de peixos al ventre i meduses i pops al clatell.

Escull, hi ha el tocar-se, el qui després se’ n renta les mans

i el que les duu a la butxaca.

griFOLL

1.08.2014

RAÓ

Les arrels gronxen núvols, fa vapor;

la vida torna a ser plena de nens amb ales

jugant a tirar-se bales d’ amor.

Memòria d’ oblits inventats són biografies

penso, i penso més: de què som fets

sinó d’ aquest mentider “enyor”?

de futurs, no. M’ escullo doncs, i trio quan deies

allò de “per sempre” i em faig el favor. Sí, però ara sol,

que tampoc és veritat lo que ho és, i serveix

igual tronc que bastó per anar pel camí del no

es fa ni es desfà: raja sempre algun lluny, no sé on gralla,

però invita a inventar-se’ l,  si més no per dur la contraria

i no deixar dormir al pastor. Lo que hi ha, saps? que no.

La gota que havia de fer vessar el got era la primera,

i si en vols més et diré que ara ho vull amb porró,

per tacar-me la fibra fins que s’ acabi l’ amor...

Resumint: que no hi ha manera de viure sense tu.

Jo tampoc sé qui sóc; em pots dir el mateix? podríem perdre

el temps anant a fer cafès o passar directament a cruspir-nos

les entranyes fins que rasquem d’ ànimes i, focs no d’ artifici, siguem dignes

d’ haver viscut, que ja tenim una edat, segur, i fer els cafès després: tot trepa nervi,

trenca rellotges, pixa adrenalina, fa fum, contrau i dilata; i dilata i dilata...

griFOLL

31.07.2014

RODANXES

Tens les cames de llimoner, sues cítricament

incendis d’ àcid pels entrecuixos, ets la droga

que venim a xarrupar-te vespre a vespre, ens primaveres,

hendecasíl·labes, allargues fins l’ alba la vida, cada angle

de vida traspua fins la punta on hi claves la gota sagrada

contra el dia a dia i les seves vergonyes de pa sucat sense oli.

Els dits se’ t fan mans, les mans se’ t fan braços, al glop

fas el suc de llimona, les talles a rodanxes, de les rodanxes

en fas rodes, de les rodes grogues turbines, girallunes,

les turbines vibren dins el ventre de cada fruita, fan del pinyol

pinyolets, es descongestionen, repiquen, salten damunt la taula

on cavalca el dragó cuixa-molsut de l’ orgasme, el rebost

és una escletxa, hi ha una estalactita que palpo, que brilla,

que llepo, rellisca i batega, l’ escuro, s’ entela de vernissos esperitosos  

amb gust de cobalt i nitrats sulfurosos, la pessigolla el boteix, s’ insisteix,

la geniva i la carn de la boca hi van amb les dents de ballar, a fer l’ ull-

al, l’ ull estès dessobre els esbarzers púbics com un ou sense rovell

esclatant quan peta la paret que rebenta la gota però amb pell

de porus, sense closca; l’ espetec sol del Diluvi en gemegar bassal

contra bassal, clotets intermitents al sacsejar retrucs de cavalcar el galta a galta,

trencanervis sense pesar. Les calçes, al campanar.

griFOLL

31.7.14

ESE MALDITO YO

“Mis libros, mi obra…El carácter grotesco

de esos posesivos.

Todo se pervirtió el día que la literatura

dejó de ser anónima. La decadencia se remon-

ta al primer autor.”

E.M. Cioran

ESE MALDITO YO

Antes regresábamos  y el regreso era un columpio,

no usábamos muerte alguna para volver a nacer.

Había  un niño imprevisto de pestañas entumecidas, y

porque yo recuerdo  otra vida detrás de ésta  que llora sobre mi cabeza

alguna cosa así como un ombligo de cuando nadie sabía el secreto de los ombligos

y éramos seres ligados a la sed, diré sin decir como el mar

que sé de los naufragios, de las botellas colgando en el suelo del tiempo

arenales de versos sin retina, poemas de penúltimo suspiro bellamente y, por anónimos,

sólo alma, tocados por ese infinito donde nunca llueve y nunca es siempre

 porque nadie sucede allí para desear  saber el secreto de los ombligos y, en donde yo,

que ni tan sólo existo, recuerdo meteoros, hiperespacios,  duermevelas, lenguajes sin dueño,

ensayos para hacer el amor, mareas, y mundos, y todos los ojos resbalando desnudos

por mis ramas hechas de nada en busca del paraíso perdido.

EL POETA

10 PUNTS

http://artdissolutions.blogspot.com.es/2014/07/10-punts-grifoll-14.html

1

Per parlar de l’ altre cal portar sempre un mirall.

2

El Paradís és allò que sentim quan tornem de l’ Infern.

3

No pots cosir-te el tall sense mirar-lo amb atenció.

4

Estem fets de lluitar:  sempre quedarà la cicatriu;

fins que l’ aprenguem a estimar...

5

Tenint en compte que som essers dotats d’ imaginació

i que “la paraula fa la cosa”, no hi ha impossibles.

6

Tot canvia o no és.

7

Crear és vibrar amb l’ energia primigènia . Destruir rebota.

8

Competir no és crear. “No es pot crear sense Amor” i estimar

consisteix en “compartir”, contrari de “competir”.

9

ART és una paraula massa contemporània com per ser desxifrada.

10.

L’ Amor no necessita paraules, però les paraules necessiten Amor.

griFOLL

25.7.14 

casserrespoblepoema

2n retrat de "EL POETA" griFOLL 14

FLOR I REM

Quan la Lluna sigui la Terra

el Mar de la Tranquil·litat serà l’ oceà del nervi.

Els covards debatran set mil segles i un dia si els cen(t)drers

podrien ser torretes  (a-forats) . Els valents oloraran les flors,

que bé, i de(l) sal; polititzaran estats de primavera eterns,

els sentirem entrant : la campaneta de la gola tocarà a les Deesses

que mai més ningú es mori abans de cap cap d’ any.

Germans, donem-nos l’ estiu, serà brutal.

griFOLL

21.07.2014

casserrespoblepoema

EL LLOP ÉS EL RAMAT D’ ENAMORATS D’ ESTAR-NE ( el pastor no hi surt) - griFOLL 17.7.14

Enamorar-se  d’ estar enamorat

és estar enamorat de la por a la Soledat.

Si som correspostos, i no ens veiem els miralls,

serem dues soledats enamorades d’ una mentida...

No ens podem enganyar de veritat, clarament,

i fer un trio amb la Soledat sense focs d’ artifici?

Potser ens cremarem amb foc natural

i acabem enamorant-nos de veritat. Així,

amb el temps, quan trobant a faltar la Soledat,

ens deslliguem a la de res, sense voler-ho ni apostar,

la Soledat es farà novia de l’ Enyor

i sols doldrà la meitat, com un exili compartit

salomònicament, així d’ humanitzats, recalcats.

Sempre evolucionant...

griFOLL

17.07.2014

casserrespoblepoema

no seré poètic

No seré poètic.
Estimes o no estimes,
i no a una persona o cosa, ja a dues, 
a la de tres o a cinc-centes.
Estimes o no estimes i punt.
L’ Amor és radical, no va amb piles.

griFOLL
16.7.14
casserrespoblepoema

AIXELLA DE PLATA - griFOLL

La clau és al clauer i el pany més calent a l’ aigüera

flotant al fons de la sortida urgent que et ve al darrera.

La boca que s’ obre, fosca, de flor de pou,

no diu, ressona, té dents clavades a les genives.

La corda que lliga i descorda

no lliga ni descorda; sola, cap corda.

El groc que salta de ginesta a gira-sol

va despullat, és una papallona que passa i no es ven.

L’ esquena s’ enfila, torça el somriure,

baixa per l’ espina com un peix espasa i segueix dorsalment.

La fulla que cau deixa el paisatge a mig fer,

pensa l’ arbre de la ciència del bé, i el mal neix.

L’ ungla raspalla la bossa de tela de carn porosa,

s’ hi cargola pels forats de plata, vol l’ esperit, primer de vi, ara diví.

La ploma penja de l’ ala de l’ au que et fa niu a l’ aixella,

per això sues, n’ ets el tinter del vol de la fera que cerques.

La cuixa d’ herba canta camps borratxos d’ espiga,

diu pa del genoll fins el sexe d’ anís que desfila ( un desplegable).

L’ escala està quieta, no puja, no baixa; un graó, sols un, un a un,

t’ anuncia l’ ombra i clama en silenci la passa que esclafes.

Agafes aire. Bufes. L’ alè és la llum dels cecs.

griFOLL 

13.07.14

casserrespoblepoema

au

PRIMER VA SER EL VERB

Les paraules poden articular frases.

Les frases poden esdevenir pensaments.

Els pensaments, reunits, tenen el poder de fabricar idees.

Les idees poden matar o donar vida.

griFOLL

5.7.14

Casserrespoblepoema

L’ AMOR

Quan jo vegi en tu

els defectes meus

i tu me’ ls perdonis.

Quan tu vegis en mi

les virtuts teves

i jo les celebri.

Quan tu, per a mi,

siguis tothom

i jo, per a tu, qualsevol.

Llavors estarem fent l’ amor.

Ara fem el ridícul.

griFOLL

28.06.2014

casserrespoblepoema

missatge grillart

TU ETS DE VERITAT

Agrada’t , lletra inoportuna, boca molla,

mal parlada, vers afònic, diligencia folla;

agrada’ t , sopa de Babel, ona d’ ampolles

naufragades contra  cap resposta de les costes.

No t’ ho callis, no t’ ho empassis, no hi combreguis:

Tu no desafines, desafinen les mentides.

griFOLL

9.6.14

casserrespoblepoema

A veces, José Agustín Goytisolo

file:///C:/Users/Usuari/Downloads/poemas.para.julia.y.otros.poemas.pdf

A veces alguien te sonríe tímidamente en un supermercado        alguien te da un pañuelo        alguien te pregunta con pasión qué día es hoy en la              sala de espera del dentista        alguien mira a tu amante o a tu hombre con envidia        alguien oye tu nombre y se pone a llorar A veces        encuentras en las páginas de un libro una vieja foto              de la persona que amas y eso te da un tremendo              escalofrío        vuelas sobre el Atlántico a más de mil kilómetros              por hora y piensas en sus ojos y en su pelo estás en una celda mal iluminada y te acuerdas de un              día luminoso        tocas un pie y te enervas como una quinceañera        regalas un sombrero y empiezas a dar gritos. A veces        una muchacha canta y estás trsite y la quieres        un ingeniero agrónomo te saca de quicio        una sirena te hace pensar en un bombero o en un              equilibrista        una muñeca rusa te incita a levantarle las faldas a tu              prima        un viejo pantalón te hace desear con furia y con              dulzura a tu marido A veces        explican por la radio una historia ridícula y recuer-              das a un hombre que en vida fue tu amigo        disparan contra ti sin acertar y huyes pensando en              tu mujer y en tu hija        ordenan que hagáis esto o aquello y enseguida te              de quien no hace ni caso        hablan del tiempo y sueñas en una chica egipcia        apagan las luces de la sala y ya buscas la mano de tu              amigo. A veces        esperando en un bar a que ella vuelva escribes un              poema en una servilleta de papel muy fino        hablan en catalán y quisieras de gozo o lo que sea              morder a tu vecina        subes una escalera y piensas que sería bonito que el              chico que te gusta te violara antes del cuarto              piso        repican las campanas y amas al campanero o al cura              o a Dios si es que existiera        miras a quien te mira y quisieras tener el poder ne-              cesario o para ordenar que en ese mismo instante              se detuvieran todos los relojes del mundo. A veces        sólo a veces gran amor.

Enric Casasses recita a griFOLL música Pascal Comelade

poema visual explicatiu

POÈTICA CRAPULISTICA: EN BLANC (VIDEO de J. Grifoll)

POÈTICA CRAPULISTICA: EN BLANC (VIDEO de J. Grifoll)

QUILOMETRES

Quilometres de tu Quilometres de música

Quilometres de música a partir de tu

Quilometres de nit de dies arrissats en verd blau groc

Quilometres clavats al fons dels ulls Quilometres d’ Amor

Quilometres que et busquen laberints endins una senyal un fum

Quilometres de llavis de pestanyes de promeses pels cendrers

Quilometres doblant-se adolescents encara vida mare terra pans vi ventre salts

Quilometres “Oh perforar con vino la suave necesidad de ser”

Quilometres convulsionant la festa eterna fent l’ amor per dins els llibres la Poesia

Quilometres de versos com saliva Quilometres descalços infantesses

Quilometres de molsa de carícies de silencis que només ho semblen

Quilometres deslligats rient plens de futur de tu de mi enamorats amb ales

Quilometres de mirar de maneres d’ amar fent saber al món del món sense món

Quilometres d’ existir sense nom amagats a la intempèrie buidant pots de xocolata desfeta

Quilometres de senzillesa amb tonyina cafè i autobusos 

griFOLL

2.4.14

casserrespoblepoema

ART mural griFOLL 14 els habitants de sota el pont

)

EL POEMA

EL POEMA

El poema és un tapís de cremades als dits, mil papers estripats a la boca, i estirar-se  a collir la música, moblar les mandíbules  amb paraules impossibles que ens vindran a dir el què ja sabem.

El poema és a sota una barca, a la lluna, és un miratge i un sortidor d’ emocions, una estrella del primer horitzó que ens sura als ulls i ens converteix en l’ oreneta, ella que mai toca de peus a terra i ja hi era.

El poema, com una vaca, vola en catapulta i és sagrat. El poema, com un brau, hagués nascut cavall, des-presència... és un astre, vibració, i així que neix ja agonitza, no es coneix immortal, no se sap i ho diu tot, i -a vegades- lladra.

El poema és un fum, una porta, deixar de pensar, transformar-se en mossegada o bosc, una veu que ve pel pont, que surt de sota l’ ala de l’ estruç o del falcó quan és més bell i baixa en picat a clavar-se de bec per la sang que serà dels seus fills.

El poema s’ enamora, no es conforma, es fuma amb pipa o a les fosques, sovint té gust de regalèssia i és per a tu.

El poema navega, escriu móns, buida vasos, busca besos, emplena cendrers, empatxa somnis, desafia totes les lleis.

El poema és un nen, una nit, una pols, una olor, un dejavú , un deixa estar, un fil molt prim per arribar-hi, és una corda fluixa, un cop de puny a l’ aire.

El poema mareja, fa rodar el fetge, droga, empastifa, et desitja. Porta la porta oberta perquè hi entris, et farà de laberint, quan les barques salpin a l’ alba boscos amunt, ves-hi, que no t’ enganyin els símbols dels homes.

El poema és allò que mai no va arribar a passar passant multiplicat per mil centpeus ballant-hi sense preguntar-se res, saltant i prou, deixant de ser per a ser-ho tot, la gran baldufa, déu, el fill, la mare i el sant pare esperit dels encomanats a la vida a fer el dimoniet, que algú l’ ha de fer.

El poema parla i parla i parla i no pretén l’ entesa, no pretén res més que res, no pensa. Ets tu el poema, allò que no pots dir perquè tothom és de vacances, no?

El poema fa por, el poema la cura. El poema diu dia, el poema hi fa nit. Es diu Joan, ja el coneixes. És savi, riu sempre que ho fa. Es fa estimar. Té el nas xato quan s’ olora un vers xato, té la força d’ un miler de formigues, la Marabunta abunda i ningú s’ esparvera.

El poema no guarda la roba perquè no va vestit de res ni va a nedar, neda des de sempre, no té principi ni fi ni fan mitja part. El poema és un eriçó quan punxa tan poc que fa pessigolles, i alguna esgarrapada, però és per encomanar-se’ t. No et vacunis.

El poema és poema quan tot encaixa, és el caos, l’ exacte. És una turbulència que dura tot el viatge.

El poema pot produir taquicàrdia, deliris, al·lucinacions, somnolència, migranya, mania, addicció, sensació de formigueig a l’ estomac, impulsivitat, clarividència, desordres mentals, augment del nivell de glòbuls rojos en sang, contactes amb el més enllà, gana, fotofòbia, nictofòbia, fotofilia, nictofilia, fetitxismes varis, lucidesa precoç, sensació de llibertat, de pau, d’ alegria  -podent arribar a l’ eufòria- i depressió, que fa baixada i no cansa, vaja. Mort d’ un leucocit, lleugeresa d’ idees, sensació de comprensió, de no solitud, amor. S’ han descrit alguns casos d’ enamoraments realment patoil·lògics, com castells de foc o embriagaments desmesurats que han donat pas a felicitats cròniques. Si es barregen amb alcohol, pot augmentar l’ efecte d’ ambdós i veure’ n quatre. Millor no conduir, perquè corre cada des-salvatge! També és possible notar vertígens, dilatació pupil·lar i augment de producció lacrimal, així com tics que dobleguen les bandes dels llavis amunt. No s’ ha comprovat només que amb ratolins, però l’ abús de poesia ressuscita als morts i als vius ens deixa viure, no té dogmes, com un virus, s’ escampa pel sistema nerviós, infla els ganglis, esvera glàndules que acaben en follia tremenda, canta en veu alta, no té hora, abraça com una boa, va pel mig, i de dret, o per sota, i serpenteja i indueix al vol i al voler i a poder fer de tot. No es dutxa, va a la riera, és plena de granotes  -i de capgrossos-, d’ algues, de joncs i de canyes i fang. Sedueix, és lasciva, pecaminosa, anormal, la millor companyia -que és la mala-, la fa, la la, la toca, t’ acaricia, produeix canvis irreversibles en el sistema vital del funcionament habitual, trenca rutines, fa miracles al balcó de casa, s’ enganxa com una lapa, una lepra, una sarna, una ràbia, un lepidòpter en zel, que un ullal de vampir a la femoral, la jugular és pels ratpenats, nosaltres som els rat-alegres ( www.ratalegres.com) . Recents estudis vinguts d’ alta mar diuen haver descobert similituds entre les vibracions dels pops esquizofrènics amb la freqüència neuronal de certs poemes d’ aigua dolça, així doncs no és de més llogar un detectiu que ens vingui a mirar les aixetes.

griFOLL

09.03.14

casserrespoblepoema

INSULTO

Insulto a les Arts amb narcisos,

insulto als oficis més nobles amb l’ Ego,

m’ abarateixo amb vanitats de faquir

tastaolletes. No sé fer res i faig de tot

per un epitafi que mai no veuré.

Dec ser un homo sapiens.

griFOLL

02.03.14

casserrespoblepoema

MUTIS

Torna’ m la veu, callaré.

No et diré que t’ estimo ni ré.

No et diré que m’ he fos ni què he fet,

la fe m’ ha fet figa, i la quina tampoc

ho sabràs.  No et diré que tinc por,

que tinc set, si no hi sóc, si me’ n vaig,

si m’ escaic o recaic, vaig tirant o

m’ he mort.  Callaré, mort i sol

parlaré amb les parets, faré esquerdes,

pols, esgrima amb les aranyes,

conjunt amb els mobles.

griFOLL

01.03.14

casserrespoblepoema